dijous, 18 de desembre de 2008

que / què: quan la gramàtica s'al·lia contra l'ortografia

Introducció

Una qüestió ortogràfica que sol crear problemes a molts parlants és distingir en quins casos cal escriure "que" i en quins cal escriure "què". Un grapat de categories diferents es barregen per totes dues bandes i confabulen en la creació d'un bon embolic. Tanmateix, només cal ser una mica metòdic per poder identificar-los; començarem per repassar els diversos "que" i continuarem amb els "què".


que: conjunció

Pot introduir:

  • oracions subordinades (M'agrada que vinguis; Obri les finestres, que entri l'aire)
  • el segon terme d'una comparació (Era tan alt que no passava per la porta).
  • el segon terme d'una indicació de diversitat (No tinc més remei que contar-t'ho).
  • un desig (Que Déu et beneeixi).
  • una interrogació emfàtica (Que vindràs demà?).

NOTA BENE: una conjunció no substitueix cap element de l'oració.


que: pronom relatiu

Característiques
  • Introdueix una subordinada.
  • Substitueix un element ja aparegut (coses o persones; l'element substituït sol ser immediatament anterior al pronom).
  • Funciona com a S, CD o CCT.
  • No va precedit de cap preposició.

Exemples
  • L'advocat, que era molt llest, es va equivocar.
  • La persona que has conegut és el meu germà.
  • El dia que vinguis parlarem de les vacances.

"el que": art + pron relatiu

Equival a ”allò que”:
He considerat el que m'han dit sobre en Joan
Equival a ”aquell que”:
(s'obté per l'eliminació d'un substantiu)
Cal considerar tant la proposta del Govern com la que va fer l'oposició

NOTA BENE: els altres usos de ”el que” són incorrectes.


que: adv i adj ponderatiu

Adv. quantitatiu ponderatiu
(seguit d'un adjectiu, d'un verb o d'un SP)
Que bonic!
Que corren!
Adj. quantitatiu ponderatiu
(seguit d'un nom, amb o sense la preposició partitiva de)
Que gent hi ha!
Que d'animals que hi havia!

que: locucions conjuntives

Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.


què: pronom interrogatiu

Característiques:
  • Equival a ”quina cosa” o a ”allò que”
  • Interrogacions directes i indirectes
Exemples:
  • Què farem demà?
  • Pregunta-li què farem demà.
  • Per què no véns demà? (=”per quin motiu”)
  • A què et dediques?

P + què: pronom relatiu

Si designa una cosa i va precedit d'una P:
El premi de què et vaig parlar
La ploma amb què escrivia Joanot Martorell
= ”la qual cosa”:
Han vençut, de què estan molt contents. (!)
Han vençut, per què estan molt contents.

què: substantiu

El quid d'una qüestió, l'essència d'una qüestió:
Ja em direu el què. Volia saber el què.
Tots els detalls:
Volia saber el què i el com
Ser (o no ser) una cosa molt important:
No era un gran què.

que / què: resum

QUEQUÈ
conjunciópronom interrogatiu
pron. relatiu (sense P)P + pron. relatiu
art. + pron. relatiusubstantiu
ponderatiu (adj, adv)
locucions conjuntives

Exercicis

L'home _____ hem trobat aquest matí.
De _____ parlaven?
L'any _____ es va casar ta germana.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
El martell amb _____ hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, _____ és la cosa pitjor _____ ens podia succeir.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
Per _____ plores?
No sé _____ vol.
Fes el _____ et plagui.
_____ dius?
Era tan gran _____ no cabia a la caixa.
Digueu-me de _____ heu tractat.
No tenia altra companyia _____ les feres.
I la gent, espera _____ espera.
_____ bonic!
Ja em direu el _____.
_____ lluny es veuen!
_____ gent _____ hi ha!
No m'agrada _____ surtis tan tard.







Solucions

L'home que hem trobat aquest matí.
De què parlaven?
L'any que es va casar ta germana.
L'assumpte de què m'han parlat.
El martell amb què hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
L'assumpte de què m'han parlat.
Per què plores?
No sé què vol.
Fes el que et plagui.
Què dius?
Era tan gran que no cabia a la caixa.
Digueu-me de què heu tractat.
No tenia altra companyia que les feres.
I la gent, espera que espera.
Que bonic!
Ja em direu el què.
Que lluny es veuen!
Que gent que hi ha!
No m'agrada que surtis tan tard.



Powered by ScribeFire.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (II): la manipulació educativa


Continuem investigant el tipus de societat que la dictadura franquista va voler imposar, així com els mètodes amb què ho va intentar. Avui tractarem d'esbrinar alguna cosa més sobre la participació de la Sección Femenina en aquestes manipulacions.





Les deu preguntes

  1. El franquisme va retirar del sistema educatiu tots els professors que no van poder aportar un certificat d'adhesió al règim, condemnant molts docents a la misèria i creant un gran dèficit de professionals de l'educació; com va suplir aquest dèficit? d'on va obtenir els nous educadors?
  2. El franquisme va eliminar la coeducació, un dels avenços de la República, i va tornar a educar separadament nens i nenes; amb quins arguments justificava aquest canvi?
  3. No només s'educava nens i nenes separadament, sinó que també se'ls impartien coneixements diferents; pots descriure tres diferències entre l'educació que rebien els nens i la que rebien les nenes?
  4. La SF va tenir actuacions molt importants en ambients rurals en l'àmbit sanitari; pots comentar tres objectius de la SF en aquest camp?
  5. Quines qualitats físiques preferia la SF en les infermeres? Què vol dir "figura pícnica"? Per què creus que es buscaven aquestes qualitats en les dones que havien de ser infermeres?
  6. Els ideòlegs del franquisme associaven l'home i la dona a trets de caràcter ben diferents; en què es resumien aquests trets o característiques?
  7. La SF impulsava la pràctica de l'esport entre les dones; quins tipus d'esport? amb quines finalitats? quin tipus de valors tractaven de difondre amb aquestes pràctiques?
  8. De manera aproximada, quina era la proporció noies i nois escolaritzats en els estudis primaris (escola) i secundaris (batxillerat) entre 1940 i 1959? A què es devien aquestes diferències?
  9. Passava el mateix amb els estudis de magisteri? Per què?
  10. En els estudis tècnics, en quins camps hi havia més matrícula femenina? I en la universitat? Per què?

La gran pregunta

Has fet un repàs a algunes característiques dels objectius educatius de la dictadura franquista: creus que alguna d'aquelles característiques encara és present en la societat actual? I en el sistema educatiu actual? Quines? Penses que la societat actual o el nostre sistema educatiu les reforcen, hi són indiferents o les rebutgen?


Les teves pistes



dimarts, 9 de desembre de 2008

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (I): la Sección Femenina

Anem a començar a estudiar la literatura catalana durant la postguerra espanyola. Sens dubte, ja coneixes algunes dades bàsiques sobre la Guerra Civil, però ara et cal aprofundir en els coneixements de la societat catalana després d'aquests fets. Avui començaràs a investigar un dels aspectes que més van marcar la societat durant aquells anys: la Sección Femenina. Començarem pel punts més bàsics i, com sempre, anirem complicant les preguntes.



Les deu preguntes

  1. Qui va fundar, i en quin moment, la Sección Femenina? Dins de quin moviment se situava?
  2. Quins altres moviments similars hi havia a Europa? (estat i moviment) Quins eren els seus líders i com van acabar?
  3. Quina és la principal diferència (com a influència ideològica) entre la SF i altres organitzacions similars europees?
  4. La SF idealitza una època del passat espanyol: quina i per què.
  5. Quins arguments oposa la SF al liberalisme i al marxisme? (en resum)
  6. La SF defensa un tipus de família: quin era el paper de la dona en aquesta família?
  7. Quines mesures va emprar el règim franquista per relegar la dona al paper de mare i mestressa de casa?
  8. El "Fuero del Trabajo" de 1938 alliberava a les de... què?
  9. Quines eren les professions que, tot i requerir estudies, estaven ben vistes com a "professions femenines", fins i tot durant el primer període del franquisme? I per què estaven ben vistes?
  10. El franquisme va qualificar de delicte alguns aspectes de la sexualitat que la església catòlica considerava (i considera) pecats: quins eren aquests delictes?

dilluns, 8 de desembre de 2008

Enllaços als blocs dels alumnes

Era un petit (eufemisme irònic per "gran, molt gran, enorme, descomunal, gairebé infinit") detall que havia quedat pendent: enllaçar els blocs de la classe per tal que tothom pugui llegir allò que els altres escriuen. Bé, doncs, ja està gairebé fet; observeu que algun dels enllaços no funciona i que no hi són presents alguns dels vostres blocs. Si em notifiqueu les absències i els errors, hi posaré remei el més aviat possible.




Powered by ScribeFire.

divendres, 7 de novembre de 2008

Temes per a l'exposició oral

[Llengua i literatura catalana, 1r BAT A]

Aquí teniu la llista dels possibles treballs per a l'exposició oral. A mesura que els aneu triant, els tatxaré perquè quedi clar quins estan ja agafats. Tanmateix, comproveu també si, en els comentaris, algun tema que jo no hagi tatxat encara, no hagi estat ja demanat per algun altre grup.

Possibles temes:
  1. L'occità a Llenguadoc
  2. Les trobairitz
  3. La música dels trobadors i els trobadors actuals
  4. Escenificació i exposició d'una pastorel·la
  5. Proposta d'itinerari cultural per Llenguadoc
  6. Llibre de l'orde de cavalleria: com havien de ser i com eren realment els cavallers a l'època de Ramon Llull
  7. Tirant i els almogàvers: itineraris paral·lels // Tirant: itinerari d'un cavaller
  8. Els personatges del Tirant
  9. Tirant lo Blanc: evolució del personatge principal
  10. Els cavallers al Tirant i al Llibre de l'orde de cavalleria:  similituds i diferències
  11. Les armes dels cavallers (Tirant, Llibre de l'orde de cavalleria)
  12. Tirant lo Blanc i l'amor cortès
  13. Tirant i Carmesina: una relació real o fantàstica?
  14. L'erotisme al Tirant: versemblant o exagerat?
Consulteu aquesta pàgina fins haver acabat l'exposició, perquè aviat us hi afegiré algunes referències bibliogràfiques i alguns enllaços que us podrien fer profit.




Powered by ScribeFire.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Cerca del tresor: Víctor Català

[Literatura catalana, 1r BAT]



Víctor Català és una de les autores més importants de la literatura catalana. Amagada sota un pseudònim masculí, alguns crítics van lloar el seu estil qualificant-lo de "mascle", fent referència, sobretot, a la força del seu llenguatge. En una època en què els autors tractaven de dignificar l'ofici de l'artista davant de la societat i, en conseqüència, quedaven una mica marginats, ella es va veure marginada per molts dels seus companys autors.



La recerca

  1. Com es deia Víctor Català? On i quan va néixer i morir?
  2. En quin tipus de família va néixer?
  3. Quin tipus d'educació va rebre?
  4. Amb quins autors es va relacionar?
  5. Quins premis va guanyar?
  6. Quins gèneres va conrear?
  7. Quines són les seves obres més destacades?
  8. En els seus primers anys com a escriptora, va causar un escàndol amb una obra concreta: de quina obra es tractava?
  9. Resumeix l'argument de l'obra anterior (tres línies).
  10. Característiques més importants de l'obra de Víctor Català.


La gran pregunta

Has aprofundit una mica en els aspectes més importants de Víctor Català; també n'estàs llegint una novel·la. Sabries, ara, relacionar les característiques de l'autora amb algun dels fragments que has llegit? Ço és, sabries trobar a Solitud passatges que poguessin exemplificar algunes de les característiques que has estudiat? Tria'n un parell de passatges i comenta quines característiques concretes de Víctor Català hi són presents.


Les pistes


http://www.escriptors.cat/autors/albertc/

http://www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/novel.la-i-teatre/catala.html#Vida%20i%20obra/

http://www.gaudiallgaudi.com/CL003%20Catala.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001810

http://www.auques.cat/auques.php?auca=victorc




Powered by ScribeFire.

diumenge, 28 de setembre de 2008

Personalitzar Firefox

He comentat que, per realitzar aquestes activitats amb les TIC, és preferible emprar el navegador Firefox; els motius serien llarga cosa d'explicar:
  • és programari lliure: el podeu obtenir de manera gratuïta i usar-lo lliurement sense infringir cap llei o llicència d'ús;
  • està traduït al català (la versió per USB també es pot instal·lar en català, però el procediment no és dels més senzills);
  • disposa de corrector ortogràfic català per als quadres d'edició;
  • és multiplataforma, ço és, el podeu obtenir per a diversos sistemes operatius: Windows, GNU/Linux, Mac OS...;
  • és més segur que altres navegadors;
  • es pot personalitzar amb milers de complements (que hi afegeixen noves funcions), temes (que en modifiquen l'aspecte),  connectors (que permeten mostrar continguts en diversos formats) i motors de recerca (que ens estalviaran haver d'accedir a pàgines com Google, Viquipèdia o el DIEC per engegar-hi una recerca).
I d'això tractarem ara: del procediment per instal·lar-hi nous complements i de quins poden ser més útils per a la major part dels usuaris.

Instal·lar complements per al Firefox

El primer que cal fer és accedir a la pàgina dels complements de Firefox.

A la banda superior, immediatament sota el títol, hi trobarem el cercador de complements: si coneixem el nom del complement que volem instal·lar, l'escriurem al camp corresponent i farem clic sobre la icona de cercar. Si no el coneixem, podem escriure els mots que en defineixen la funció (sempre en anglès, of course); d'aquesta manera, accediríem a un llistat de complements que fan el mateix que el que estem cercant.

Però també hi ha una altra opció: el menú vertical que hi ha a l'esquerra ens permet accedir als complements per categories; i així ho farem ara: clicarem sobre el requadre "Diccionaris i paquets d'idioma". Anirem a parar al llistat de diccionaris (en realitat, correctors ortogràfics); cercarem el del català i clicarem sobre l'enllaç.

En pocs instants, hauríem d'arribar a la pàgina del complement que volem instal·lar. Hi trobarem informacions sobre l'autor o autors, indicacions sobre la versió actual, comentaris dels usuaris i algunes coses més. També hi trobarem un gran botó verd amb la indicació "Afegeix-lo al Firefox"; hi clicarem, veurem aparèixer una petita finestra i, després d'uns segons, se'ns permetrà clicar sobre el botó "Instal·la-ho ara". Una segona finestra ens informarà sobre el progrés de la descarràrega i de la instal·lació, sobra la comptatibilitat del complement amb la nostra versió del navegador i, finalment, ens demanarà reiniciar el Firefox per acabar el procés d'instal·lació; si volem afegir més complements, podem ignorar el missatge, tancar aquella finestra, repetir els passos fins haver instal·lat tots els que ens interessin i, en acabar, reiniciar Firefox.

Alguns complements útils i llurs enlaços directes

  • Corrector ortogràfic català: crec que ja l'han adaptat a la versió 3.0 i posteriors de Firefox.
  • ScribeFire Blog Editor: editor de blocs,: ens permet escriure i publicar els posts d'una manera més còmoda que si ho fem a través de l'editor web del servei elegit; abans d'usar-lo, ens demanarà l'adreça exacta del nostre bloc, el nostre nom d'usuari i la contrasenya (lògicament, no el farem servir a l'ordinador d'altri, només al nostre, o  des del nostre llapis USB).
  • Sage: gestor de fils Atom i RSS; ens permet saber quins blocs (de la nostra llista) s'han actualitzat.
  • Session manager: permet guardar i, posteriorment, obrir totes les pestanyes i finestres del Firefox que estan funcionant en un moment determinat, cosa útil quan hem d'apagar l'ordinador i volem continuar el treball més tard allà on el vam deixar; també ens permetrà reobrir una pestanya o finestra que em tancat involuntàriament.
  • DownThemAll!: el millor complement per descarregar fitxers de la xarxa al directori de la vostra elecció.
  • Foxmarks Bookmark Synchronizer: si alguna volta se us han esborrat els enllaços que havíeu anat col·leccionant al llarg dels vostres viatges per la xarxa, amb aquest complement ho hauríeu evitat: us permet guardar una còpia de les adreces d'interès a un servidor d'Internet, sincronitzar-les (combinar-les) entre els Firefox de diversos ordinadors i recuperar-les en cas de pèrdua accidental.
N'hi ha molts més, de complements: el fet de tractar-se de programari lliure permet que milers de programadors de tot el món participin aportant la seva contribució i millora al Firefox.

Els motors de cerca

Probablement, ja haureu observat la presència, al cantó superior dret del Firefox, d'una finestra amb la icona de Google; si sou curiosos, haureu clicat sobre aquesta icona i haureu vist la llista desplegable de motors de recerca. Llur utilitat és senzilla i clara: no cal accedir a la pàgina que representen per fer-hi una recerca, és suficient triar el que ens interessi, escriure al quadre de text els mots a cercar i clicar sobre la icona de cerca, la petita lupa de la dreta.

N'hi ha de molt útils, però on els podem obtenir?

El projecte Mycroft [d'on ha sortit aquest nom?] és un bon punt per trobar-ne una bona pila, agrupats per temes. També a Softcatalà en trobarem una altra col·lecció; en aquest cas, relacionants amb la llengua i la cultura catalanes: us recomano especialment els motors dels diccionaris (DIEC, Gran diccionari de la llengua catalana, Diccionari multilingüe de la llengua catalana).


divendres, 26 de setembre de 2008

La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

Activitat

A la pàgina 41 del llibre de text, activitat 2, se us demana llegir la vida de Guillem de Cabestany (anomenada també Llegenda del cor menjat) i identificar-hi tots els elements característics de l'amor cortès (que ja hem explicat). El text no apareix al llibre, de manera que us el enllaço a continuació. Abans, tanmateix, aprofitarem per comentar dos conceptes que no han aparegut fins ara a classe i que em penso que tampoc són al llibre: les vidas e razos.

Hem explicat que les obres dels trobadors no eren poemes, sinó cançons, escrites per ser cantades amb acompanyament musical, per ser escoltades. Així, si una cançó deixava de ser popular, s'oblidava i es perdia per sempre. Afortunadament, a partir del segle XIII, hi va haver persones (trobadors, poetes, senyors, clergues) que es van interessar per aquestes obres i les van fer copiar per conservar-les; aquests manuscrits s'anomenen cançoners. Els cançoners solien organitzar-se amb criteris d'antològics: conservaven les millors composicions (segons el criteri de qui feia el cançoner) de cada autor, posaven juntes totes les cançons de cada trobador i, a més a més, abans de la primera cançó, solien incloure-hi la vida de l'autor: una petita biografia on, a més del nom, hi apareixien el seu origen geogràfic i el seu estament (si era un cavaller, un clergue, un rei o, fins i tot, un joglar que havia esdevingut trobador); en general, però, no són gaire fiables, ja que es componien a partir rumors no documentats (la que llegireu a continuació és clarament falsa).

I, a continuació de les vidas, podien aparèixer les razos de trobar, ço és, els motius que havien impulsat aquella persona a composar cançons (o a composar algunes de les cançons), així com alguna característica de l'estil (si emprava el trobar lleu, el trobar clus o el trobar ric).

Propostes

Una manera de familiaritzar-se amb l'edat mitjana seria llegir, durant el cap de setmana, quatre o cinc llibres de cavalleries o novel·les cavalleresques, trenta o quaranta cançons trobadoresques i un parell de manuals de 900 pàgines sobre aquesta època. Com que em penso que no tindreu temps per a tantes coses, em limitaré a suggerir-vos (de moment) la visió d'una pel·lícula fàcilment accessible.


Probablement, tots heu vist ja El nom de la rosa, basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Eco és un gran medievalista i la seva novel·la està molt ben ambientada i molt ben documentada. El film, tot i que no és totalment fidel a l'obra original, no comet cap gran errada històrica (alguna de petita, sí), cosa que la converteix en un manera agradable d'assabentar-se de com es conservava la cultura cap al segle XIII; quins eren els moviments polítics de l'època; quines eren les tensions entre les tres grans ordres de l'Església Catòlica (benedictins, franciscans i dominicans), i què passava amb les famoses heretgies (no ho hem esmentat a classe, però la desfeta de Muret i la invasió de Llenguadoc per part dels senyors del nord havia estat justificada com una croada contra els albigesos [suggeriment: investigueu el tema i escriviu-hi alguna cosa]).

La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

Seguiu aquest enllaç; hi trobareu les vides (traduïdes al català) d'uns quants trobadors: Jaufre Rudel, Guillem de Berguedà, Guilhem de Sant Leidier, Peire Vidal, Guilhem de la Tor i Guillem de Cabestany (aquesta és la que aneu cercant).

Ops, no cerqueu faltes d'ortografia en la llista de noms: he respectat la llengua original en cada cas.

Un punt de partida

Qui tingui una mica més de curiositat sobre el tema, pot començar a investigar per aquesta pàgina de la UOC.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Quim Monzó: discurs inaugural a la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007

Has escoltat a classe el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007, a càrrec de l'escriptor Quim Monzó. Ara hauràs d'escriure-hi un comentari al teu bloc, una ressenya crítica; això vol dir que n'hauràs de fer una descripció (ressenya) i que hauràs de donar-hi la teva opinió (crítica). Per ajudar-te, pots tenir en compte alguns dels punts següents:

Pel que fa al discurs oral

  • Com presentaries o descriuries l'orador?
  • Has llegit alguna cosa més d'aquest autor? Quines obres?
  • Què podries dir sobre l'esdeveniment en què va participar?
  • Quina mena de públic hi havia? Qom descriuries les reaccions d'aquest públic?
  • El text en si, s'adreçava només al públic que assistia a l'acte? Per què ho creus?
  • Creus que el format del discurs és l'habitual en aquests casos? Per què creus que l'orador va triar aquesta estructura concreta? Penses que va ser una bona idea? Per què?

Pel que fa al text

  • Com resumiries el contingut del discurs? Tres punts bàsics.
  • L'orador parla de la literatura catalana: què opina del passat, present i futur d'aquesta literatura? Hi estàs d'acord? Per què?
  • Quin recursos empra l'orador per mantenir l'atenció del públic? Ho aconsegueix?
  • Quins creus que eren els objectius de l'autor en escriure el text? Penses que els ha aconseguit? Per què?
  • Qui era Frederic Mistral i per què apareix en aquest discurs? Quina relació té la literatura catalana amb aquest personatge?

Opinió personal

  • Quina impressió t'han causat, tant el discurs oral com la lectura del text?
  • Creus que el públic de la sala compartiria la teva opinió? Per què? I els futurs lectors del text o oients de la gravació, què creus que en pensaran?
  • Penses que el discurs haurà fet algun bé a la literatura catalana? Per què?


No cal que facis servir totes aquestes possibilitats i, naturalment, també pots tenir en compte altres aspectes.

Si vols refrescar la memòria sobre el contingut del discurs, pots emprar els següents enllaços:

dissabte, 20 de setembre de 2008

Benvinguda al curs 2008-2009

Si esperaveu un discurs de benvinguda ple de paraules buides i altisonants, us heu equivocat de professor: anem per feina!

Instruccions generals

Visiteu aquest bloc al menys una volta a la setmana, i sempre que el professor us ho indiqui. Fixeu-vos en les etiquetes que apareixen al peu de cada article: hi haurà indicacions de a quin nivell (ESO4, BAT1) s'adreça l'article; si no apareix cap etiqueta de les indicades, voldrà dir que es tracta d'un article general, dirigit a tothom. Altres etiquetes podran indicar el tipus d'argument o l'ús a què es destina el text.

4t ESO

Les activitats que realitzarem amb les TIC requeriran normalment l'accés a Internet mitjançant un navegador. El navegador de referència és el Firefox (l'alumne en pot emprar un altre, però el professor no se'n fa responsable del resultat); en alguns casos, pot ser necessari emprar alguns dels seus complements (com ara el corrector ortogràfic en català). Com que es tracta de programari lliure, es pot descarregar i instal·lar legalment sobre qualsevol màquina. El podeu trobar als següents enllaços:
  • Firefox per al Windows, Mac o GNU/Linux en català des de la pàgina oficial. Tanmateix, si feu servir GNU/Linux, és preferible emprar l'eina d'instal·lació de paquets de la vostra distribució (o la línea d'ordres com a administrador: # sudo aptitude install firefox en sistemes de la família Debian, per exemple).
  • Firefox per a l'USB sobre sistemes Windows des de la pàgina de les PortableApps. Si trieu aquesta opció (molt còmoda i pràctica si treballeu sovint amb ordinadors que no són vostres i si li doneu algun valor a la vostra privacitat), només us cal un dispositiu de memòria USB (llapis, reproductor mp3, disc dur extern...) amb espai suficient per instal·lar-hi la suite, el conjunt de programes i de menú que inclou Firefox. L'instal·lador de la Suite Light pesa 35MB; una volta instal·lada ocuparà uns 100MB. En canvi, l'instal·lador de la Suite Standard representa uns 113MB i ocupa, després de la instal·lació, uns 350MB.
Aviat rebreu més instruccions.

1r BAT

Com els vostres companys de 4t, també seria aconsellable que féssiu servir el Firefox: feu una ullada a l'apartat anterior.

A més a més, us caldrà obrir un bloc on anireu penjat alguns escrits relacionants amb la materia: comentaris de text, articles d'opinió, imitacions de textos de diversos estils. Us suggereixo emprar algun dels següents serveis de blocs (tots ells són gratuïts):
  • Blogger. És el més senzill d'utilitzar i amb interfície configurable en català. En primer lloc, us caldrà crear-vos un compte de correu a Gmail.com [instruccions] (si ja en teniu un, no us en cal un altre). Després, només us cal seguir els passos 1 i 2 de l'ajuda oficial de Blogger i haureu creat el vostre bloc; seguint el pas 3, podreu crear-hi el primer text.
  • Worpress.com. Ofereix moltes més possibilitats de configuració i de personalització; obviament, és més complicat d'usar.
  • Bloc.cat. Un servei de blocs fet per catalans; acull molts blocs en català.
Aviat rebreu més instruccions i, naturalment, molta més feina.

dimarts, 22 d’abril de 2008

Entre la realitat i la ficció

Si hi ha una celebració en el món occidental mereixedora de l'adjectiu de "civilitzada", aquesta és, sens dubte, la diada del Drac (i d'un tal sant Jordi): el dia del llibre, tal i com se celebra tradicionalment a Catalunya. En efecte, què cosa podríem oferir a les persones que estimem que fos més delicada que una flor o més refinada que un llibre?
Però oferir també és recomanar, i ací és on entren en escena les lectures que ens recomanem: un regal per a l'esperit. Si em permeteu abusar de la meua posició, jo us n'oferiré un parell entre la realitat i la ficció.



Sostiene Pereira, d'Antonio Tabucchi

Sostiene Pereira

Afirma Pereira que l'havia conegut un dia d'estiu. Un magnífic dia d'estiu, assolella't i ventilat, i Lisboa resplendia. Sembla que Pereira estava en la redacció, que no sabia ben bé que fer, que el director estava de vacances i que ell s'enfrontava a la responsabilitat de muntar la pàgina cultural, perquè el "Lisboa" tenia una pàgina cultural, i li l'havien confiada. I ell, Pereira, reflexionava sobre la mort.

Amb aquestes línies comença la que podríem definir com una novel·la psicològica atípica: a diferència del que sol ser habitual en aquest subgènere, Sostiene Pereira manté un ritme ben viu (no, no arriba a ser trepidant: no és una novel·la d'aventures), on les cabòries del protagonista, Pereira, s'alternen amb les vicissitud de l'altre gran personatge: Lisboa o, si ho preferiu, del poble portuguès.
Són els primers dies de la dictadura de Salazar, mentre, a pocs quilòmetres, quasi podem escoltar les canonàdes i el bombardejos de la Guerra Civil Espanyola: Europa es debat entre la dictadura i la democràcia i les persones sobreviuen físicament i espiritualment com poden. Pereira, però, és l'únic que sembla no estar gaire interessat a sobreviure: d'una banda, els dubtes de la seua fe catòlica i, d'una altra, les converses gairebé constants amb la seua esposa, ja difunta, l'aparten de la realitat de cada dia i dels problemes que haurien d'omplir les pàgines d'un periòdic normal. Fins que coneix Monteiro Rossi.



Dune, de Frank Herbert

Dune

Què és la ciència ficció? La major part dels lectors (o del públic, si parlem en termes cinematogràfics) la relaciona amb viatges espacials, armes làser i computadores d'intel·ligència sobrehumana. Tanmateix, en els seus orígens, el gènere venia marcat per una altra característica, més important encara: el dilema moral que es desprenia d'un descobriment científic o d'una aplicació tècnica, inassolibles en el temps de l'autor de l'obra, però potser no impossibles en un futur més o manco llunyà.
Dune, en efecte, a més de descobrir-nos extraordinaris mons sense aigua, guerrers que cavalguen monstres i drogues que prolonguen la vida, ens mostra, sobretot, una civilització poderosa i complexa, on diversos grups lluiten pel poder. Es tracta, doncs, entre moltes altres coses, d'una faula política on, cosa poc freqüent en aquesta mena de literatura, un dels grups més poderosos està constituït exclusivament, per dones: les misterioses, intel·ligents i recargolades Bene Gesserit.
Utilitzant la formació fins a uns nivells d'autocontrol inhumans de les seues alumnes ("No coneixereu la por. La por mata la ment. La por és la petita mort que du a la destrucció total. Afrontaré la meua por. Deixaré que passe sobre mi, que em travesse. I, quan haurà passat, giraré el meu ull interior per escrutar-ne el camí. Allà per on haurà passat la por, ja no hi haurà res. Només hi seré jo", Lletania contra la Por) i situant-les, després, a prop dels punts de decisió de l'Imperi, aquesta mena d'ordre religiosa sense religió va jugant amb les línies genètiques de la humanitat completa a la recerca d'un ésser sobrenatural: el Kwizatz Haderach. Atrapat en mig de la seua teranyina, Paul Muad'Dib Atreides no tindrà més remei que acceptar un paper gairebé messiànic i tractar d'evitar la catàstrofe que duria a l'autodestrucció a la humanitat; i tot això sense perdre l'amor de Chani.
Amb totes aquestes qualitats, Dune és molt més que una novel·la: és una reflexió sobre el poder, sobre la religió, sobre la immortalitat, sobre la venjança, sobre l'ecologia. És allò que, en termes de crítica literària, hom anomena una novel·la total.

dimecres, 26 de març de 2008

Dia de la Llibertat dels Documents: 26 de març

De segur que tots feu servir el format doc (Word) o l'xls (Excel) o el ppt (PowerPoint), i potser algú estarà familiaritzat amb els mdb (Access). Bé, doncs cap d'aquest no és un estàndard públic: només el fabricant, Microsoft, sap com estan fets, com són per dins, com funcionen aquests formats. I quines en són les conseqüències? Moltes, moltes:
  1. Com que el format és secret, no podem saber què hi ha dins dels documents que hem creat amb aquells programes, a banda del contingut que nosaltres hem decidit: virus? programari espia?
  2. Només hi ha garantia de poder llegir aquests documents si fem servir els mateixos programes amb què els vam crear.
  3. Conseqüència de l'anterior: si algun dia decidim canviar de programari, ningú no ens pot garantir que el nou programa serà capaç de llegir els nostres documents (eps! però si són nostres!).
  4. Canvis del mateix fabricant: si l'autor del programa que feu servir (i que, normalment, haureu pagat) decideix que les noves versions no han de poder llegir els formats més antics, estareu indefensos; paranòia?, gens ni mica: açò ha passat contínuament des dels temps de l'MS-DOS, i continua passant.
  5. Inducció a altres usuaris: si envieu els vostres documents a altres persones en aquests formats, esteu obligant-los a usar-los, és a dir, a instal·lar-se un programari que poden no voler instal·lar; tenint en compte que instal·lar l'Office (155 €) implica tenir instal·lat el Windows (226 €), la broma els surt una mica cara.

En resum, que, mentre feu servir formats privatius (els que, com acabem de veure, us priven dels vostres drets), els fabricants us tindran ben agafats. I, per evitar-ho, defensem l'ús de formats estàndard oberts i celebrem el Dia de la Llibertat dels Documents.

Que quins són els estàndards oberts? Aquesta és molt fàcil: els ODF. Que què hi podeu fer? Doncs... moltíssimes coses!

A veure: si no voleu o no podeu desenganxar-vos del Word i companyia, podeu crear documents ODF des de la mateixa suite Office de Microsoft. Com?, doncs afegint-li aquest pegat (add-on) que va traure la Sun Microsystems (autora d'OpenOffice.org) fa temps; una volta instal·lat, podreu crear documents lliures des del vostre programari presoner!

En canvi, el més agosarats podeu triar qualsevol programa que els faça servir (ací en teniu alguns; si només voleu escriure documents de text, us recomanaria l'Abiword; si preferiu tota una suite per escriure, fer fulls de càlcul, treballar amb bases de dades o fer presentacions audiovisuals, l'OpenOffice.org és una opció molt bona). I, tant si feu servir una cosa com si feu servir l'altra, sereu una mica més lliures.



Powered by ScribeFire.

dijous, 21 de febrer de 2008

El final d'una era




Hem arribat al final de la història. Una història que, per a alguns, va començar el 1997, però a la que la majoria ens vam incorporar una mica més tard. Una història que ha despertat tantes passions com crítiques furibundes (i, fins i tot, la condemna moral per part d'alguns aiatolàs de l'església catòlica o del conservadurisme americà més ranci). Una història que ha alimentat una generació de lectors i que n'ha recuperat d'altres (que estaven una mica massa anquilosats de tanta lectura acadèmica i academicista).


Però, per damunt de tot, hem arribat al final d'una història que ha fet gaudir hores i hores a milions de lectors repartits per tot el món. I, si no recorde mal, aquesta és la principal finalitat de la literatura: fer-nos gaudir d'unes hores de lectura plaent mentre arriba el final.


I el final ja ha arribat: bona lectura a tots.




Powered by ScribeFire.

dilluns, 21 de gener de 2008

Viquipèdia: més de 100.000 entrades en català

El passat divendres, 18 de gener, Viquipèdia, la versió en català de Wikipedia, va superar la fita de 100.000 entrades, cosa que, fins ara, només han aconseguit disset llengües.
Wikipedia és l'enciclopèdia lliure que, des del 2001, elaboren milers de voluntaris de tot el món. Tot i les crítiques i acusacions rebudes (per no estar elaborada per "professionals" del coneixement, per la facilitat amb que pot ser manipulada o, fins i tot, per fomentar la filosofia del "copiar-i-enganxar" entre els estudiants), no es pot negar que Wikipedia creix amb una velocitat que no poden igualar altres enciclopèdies privades i que, a més a més, està molt més actualitzada que qualsevol obra similar editada en paper.
D'altra banda, per la pròpia filosofia del projecte, ben aviat van començar a generar-se wikipedies en totes les llengües del món. De fet, les llengües minoritàries i minoritzades, com ara el català, hi han trobat una oportunitat única per desenvolupar-se i lluitar contra l'extinció: una oportunitat no podem perdre i una fita (la de les 100.000 entrades) que no podíem deixar de celebrar.


Powered by ScribeFire.

dimecres, 9 de gener de 2008

La millor manera d'evitar rumors absurds

Tot i així, jo penso que, en general, la veritat és preferible a la mentida [...].
Albus Percival Wulfric Brian Dumbledore



Tal i com deixa entreveure el professor Dumbledore en més d'una ocasió, la millor manera d'evitar rumors absurds és dir les coses clares i pel seu nom.

Sí, és veritat que estaré una temporada absent de Hogwarts, vull dir, de l'institut. Una malaltia greu i sobtada de la meva mare m'aconsella agafar un dels permisos a què tenim dret en aquesta empresa. Afortunadament, sembla que la seva recuperació serà normal i completa.

Tanmateix, no està clar quan podré reincorporar-me a la feina, de manera que he optat per aquesta classe de permís, ja que això facilitarà l'adjudicació d'un professor substitut (els tràmits burocràtics ja estan en marxa: no penseu que aneu a tenir vacances!).

D'altra banda, si tot va bé, espero poder reprendre les activitats dels blocs abans que acabi gener, i ja em posaré en contacte amb el professor suplent perquè tingui en compte aquesta activitat de cara a les notes de la segona avaluació.

Ja tinc ganes de tornar-hi.


Powered by ScribeFire.