diumenge, 28 de setembre de 2008

Personalitzar Firefox

He comentat que, per realitzar aquestes activitats amb les TIC, és preferible emprar el navegador Firefox; els motius serien llarga cosa d'explicar:
  • és programari lliure: el podeu obtenir de manera gratuïta i usar-lo lliurement sense infringir cap llei o llicència d'ús;
  • està traduït al català (la versió per USB també es pot instal·lar en català, però el procediment no és dels més senzills);
  • disposa de corrector ortogràfic català per als quadres d'edició;
  • és multiplataforma, ço és, el podeu obtenir per a diversos sistemes operatius: Windows, GNU/Linux, Mac OS...;
  • és més segur que altres navegadors;
  • es pot personalitzar amb milers de complements (que hi afegeixen noves funcions), temes (que en modifiquen l'aspecte),  connectors (que permeten mostrar continguts en diversos formats) i motors de recerca (que ens estalviaran haver d'accedir a pàgines com Google, Viquipèdia o el DIEC per engegar-hi una recerca).
I d'això tractarem ara: del procediment per instal·lar-hi nous complements i de quins poden ser més útils per a la major part dels usuaris.

Instal·lar complements per al Firefox

El primer que cal fer és accedir a la pàgina dels complements de Firefox.

A la banda superior, immediatament sota el títol, hi trobarem el cercador de complements: si coneixem el nom del complement que volem instal·lar, l'escriurem al camp corresponent i farem clic sobre la icona de cercar. Si no el coneixem, podem escriure els mots que en defineixen la funció (sempre en anglès, of course); d'aquesta manera, accediríem a un llistat de complements que fan el mateix que el que estem cercant.

Però també hi ha una altra opció: el menú vertical que hi ha a l'esquerra ens permet accedir als complements per categories; i així ho farem ara: clicarem sobre el requadre "Diccionaris i paquets d'idioma". Anirem a parar al llistat de diccionaris (en realitat, correctors ortogràfics); cercarem el del català i clicarem sobre l'enllaç.

En pocs instants, hauríem d'arribar a la pàgina del complement que volem instal·lar. Hi trobarem informacions sobre l'autor o autors, indicacions sobre la versió actual, comentaris dels usuaris i algunes coses més. També hi trobarem un gran botó verd amb la indicació "Afegeix-lo al Firefox"; hi clicarem, veurem aparèixer una petita finestra i, després d'uns segons, se'ns permetrà clicar sobre el botó "Instal·la-ho ara". Una segona finestra ens informarà sobre el progrés de la descarràrega i de la instal·lació, sobra la comptatibilitat del complement amb la nostra versió del navegador i, finalment, ens demanarà reiniciar el Firefox per acabar el procés d'instal·lació; si volem afegir més complements, podem ignorar el missatge, tancar aquella finestra, repetir els passos fins haver instal·lat tots els que ens interessin i, en acabar, reiniciar Firefox.

Alguns complements útils i llurs enlaços directes

  • Corrector ortogràfic català: crec que ja l'han adaptat a la versió 3.0 i posteriors de Firefox.
  • ScribeFire Blog Editor: editor de blocs,: ens permet escriure i publicar els posts d'una manera més còmoda que si ho fem a través de l'editor web del servei elegit; abans d'usar-lo, ens demanarà l'adreça exacta del nostre bloc, el nostre nom d'usuari i la contrasenya (lògicament, no el farem servir a l'ordinador d'altri, només al nostre, o  des del nostre llapis USB).
  • Sage: gestor de fils Atom i RSS; ens permet saber quins blocs (de la nostra llista) s'han actualitzat.
  • Session manager: permet guardar i, posteriorment, obrir totes les pestanyes i finestres del Firefox que estan funcionant en un moment determinat, cosa útil quan hem d'apagar l'ordinador i volem continuar el treball més tard allà on el vam deixar; també ens permetrà reobrir una pestanya o finestra que em tancat involuntàriament.
  • DownThemAll!: el millor complement per descarregar fitxers de la xarxa al directori de la vostra elecció.
  • Foxmarks Bookmark Synchronizer: si alguna volta se us han esborrat els enllaços que havíeu anat col·leccionant al llarg dels vostres viatges per la xarxa, amb aquest complement ho hauríeu evitat: us permet guardar una còpia de les adreces d'interès a un servidor d'Internet, sincronitzar-les (combinar-les) entre els Firefox de diversos ordinadors i recuperar-les en cas de pèrdua accidental.
N'hi ha molts més, de complements: el fet de tractar-se de programari lliure permet que milers de programadors de tot el món participin aportant la seva contribució i millora al Firefox.

Els motors de cerca

Probablement, ja haureu observat la presència, al cantó superior dret del Firefox, d'una finestra amb la icona de Google; si sou curiosos, haureu clicat sobre aquesta icona i haureu vist la llista desplegable de motors de recerca. Llur utilitat és senzilla i clara: no cal accedir a la pàgina que representen per fer-hi una recerca, és suficient triar el que ens interessi, escriure al quadre de text els mots a cercar i clicar sobre la icona de cerca, la petita lupa de la dreta.

N'hi ha de molt útils, però on els podem obtenir?

El projecte Mycroft [d'on ha sortit aquest nom?] és un bon punt per trobar-ne una bona pila, agrupats per temes. També a Softcatalà en trobarem una altra col·lecció; en aquest cas, relacionants amb la llengua i la cultura catalanes: us recomano especialment els motors dels diccionaris (DIEC, Gran diccionari de la llengua catalana, Diccionari multilingüe de la llengua catalana).


divendres, 26 de setembre de 2008

La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

Activitat

A la pàgina 41 del llibre de text, activitat 2, se us demana llegir la vida de Guillem de Cabestany (anomenada també Llegenda del cor menjat) i identificar-hi tots els elements característics de l'amor cortès (que ja hem explicat). El text no apareix al llibre, de manera que us el enllaço a continuació. Abans, tanmateix, aprofitarem per comentar dos conceptes que no han aparegut fins ara a classe i que em penso que tampoc són al llibre: les vidas e razos.

Hem explicat que les obres dels trobadors no eren poemes, sinó cançons, escrites per ser cantades amb acompanyament musical, per ser escoltades. Així, si una cançó deixava de ser popular, s'oblidava i es perdia per sempre. Afortunadament, a partir del segle XIII, hi va haver persones (trobadors, poetes, senyors, clergues) que es van interessar per aquestes obres i les van fer copiar per conservar-les; aquests manuscrits s'anomenen cançoners. Els cançoners solien organitzar-se amb criteris d'antològics: conservaven les millors composicions (segons el criteri de qui feia el cançoner) de cada autor, posaven juntes totes les cançons de cada trobador i, a més a més, abans de la primera cançó, solien incloure-hi la vida de l'autor: una petita biografia on, a més del nom, hi apareixien el seu origen geogràfic i el seu estament (si era un cavaller, un clergue, un rei o, fins i tot, un joglar que havia esdevingut trobador); en general, però, no són gaire fiables, ja que es componien a partir rumors no documentats (la que llegireu a continuació és clarament falsa).

I, a continuació de les vidas, podien aparèixer les razos de trobar, ço és, els motius que havien impulsat aquella persona a composar cançons (o a composar algunes de les cançons), així com alguna característica de l'estil (si emprava el trobar lleu, el trobar clus o el trobar ric).

Propostes

Una manera de familiaritzar-se amb l'edat mitjana seria llegir, durant el cap de setmana, quatre o cinc llibres de cavalleries o novel·les cavalleresques, trenta o quaranta cançons trobadoresques i un parell de manuals de 900 pàgines sobre aquesta època. Com que em penso que no tindreu temps per a tantes coses, em limitaré a suggerir-vos (de moment) la visió d'una pel·lícula fàcilment accessible.


Probablement, tots heu vist ja El nom de la rosa, basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Eco és un gran medievalista i la seva novel·la està molt ben ambientada i molt ben documentada. El film, tot i que no és totalment fidel a l'obra original, no comet cap gran errada històrica (alguna de petita, sí), cosa que la converteix en un manera agradable d'assabentar-se de com es conservava la cultura cap al segle XIII; quins eren els moviments polítics de l'època; quines eren les tensions entre les tres grans ordres de l'Església Catòlica (benedictins, franciscans i dominicans), i què passava amb les famoses heretgies (no ho hem esmentat a classe, però la desfeta de Muret i la invasió de Llenguadoc per part dels senyors del nord havia estat justificada com una croada contra els albigesos [suggeriment: investigueu el tema i escriviu-hi alguna cosa]).

La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

Seguiu aquest enllaç; hi trobareu les vides (traduïdes al català) d'uns quants trobadors: Jaufre Rudel, Guillem de Berguedà, Guilhem de Sant Leidier, Peire Vidal, Guilhem de la Tor i Guillem de Cabestany (aquesta és la que aneu cercant).

Ops, no cerqueu faltes d'ortografia en la llista de noms: he respectat la llengua original en cada cas.

Un punt de partida

Qui tingui una mica més de curiositat sobre el tema, pot començar a investigar per aquesta pàgina de la UOC.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Quim Monzó: discurs inaugural a la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007

Has escoltat a classe el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007, a càrrec de l'escriptor Quim Monzó. Ara hauràs d'escriure-hi un comentari al teu bloc, una ressenya crítica; això vol dir que n'hauràs de fer una descripció (ressenya) i que hauràs de donar-hi la teva opinió (crítica). Per ajudar-te, pots tenir en compte alguns dels punts següents:

Pel que fa al discurs oral

  • Com presentaries o descriuries l'orador?
  • Has llegit alguna cosa més d'aquest autor? Quines obres?
  • Què podries dir sobre l'esdeveniment en què va participar?
  • Quina mena de públic hi havia? Qom descriuries les reaccions d'aquest públic?
  • El text en si, s'adreçava només al públic que assistia a l'acte? Per què ho creus?
  • Creus que el format del discurs és l'habitual en aquests casos? Per què creus que l'orador va triar aquesta estructura concreta? Penses que va ser una bona idea? Per què?

Pel que fa al text

  • Com resumiries el contingut del discurs? Tres punts bàsics.
  • L'orador parla de la literatura catalana: què opina del passat, present i futur d'aquesta literatura? Hi estàs d'acord? Per què?
  • Quin recursos empra l'orador per mantenir l'atenció del públic? Ho aconsegueix?
  • Quins creus que eren els objectius de l'autor en escriure el text? Penses que els ha aconseguit? Per què?
  • Qui era Frederic Mistral i per què apareix en aquest discurs? Quina relació té la literatura catalana amb aquest personatge?

Opinió personal

  • Quina impressió t'han causat, tant el discurs oral com la lectura del text?
  • Creus que el públic de la sala compartiria la teva opinió? Per què? I els futurs lectors del text o oients de la gravació, què creus que en pensaran?
  • Penses que el discurs haurà fet algun bé a la literatura catalana? Per què?


No cal que facis servir totes aquestes possibilitats i, naturalment, també pots tenir en compte altres aspectes.

Si vols refrescar la memòria sobre el contingut del discurs, pots emprar els següents enllaços:

dissabte, 20 de setembre de 2008

Benvinguda al curs 2008-2009

Si esperaveu un discurs de benvinguda ple de paraules buides i altisonants, us heu equivocat de professor: anem per feina!

Instruccions generals

Visiteu aquest bloc al menys una volta a la setmana, i sempre que el professor us ho indiqui. Fixeu-vos en les etiquetes que apareixen al peu de cada article: hi haurà indicacions de a quin nivell (ESO4, BAT1) s'adreça l'article; si no apareix cap etiqueta de les indicades, voldrà dir que es tracta d'un article general, dirigit a tothom. Altres etiquetes podran indicar el tipus d'argument o l'ús a què es destina el text.

4t ESO

Les activitats que realitzarem amb les TIC requeriran normalment l'accés a Internet mitjançant un navegador. El navegador de referència és el Firefox (l'alumne en pot emprar un altre, però el professor no se'n fa responsable del resultat); en alguns casos, pot ser necessari emprar alguns dels seus complements (com ara el corrector ortogràfic en català). Com que es tracta de programari lliure, es pot descarregar i instal·lar legalment sobre qualsevol màquina. El podeu trobar als següents enllaços:
  • Firefox per al Windows, Mac o GNU/Linux en català des de la pàgina oficial. Tanmateix, si feu servir GNU/Linux, és preferible emprar l'eina d'instal·lació de paquets de la vostra distribució (o la línea d'ordres com a administrador: # sudo aptitude install firefox en sistemes de la família Debian, per exemple).
  • Firefox per a l'USB sobre sistemes Windows des de la pàgina de les PortableApps. Si trieu aquesta opció (molt còmoda i pràctica si treballeu sovint amb ordinadors que no són vostres i si li doneu algun valor a la vostra privacitat), només us cal un dispositiu de memòria USB (llapis, reproductor mp3, disc dur extern...) amb espai suficient per instal·lar-hi la suite, el conjunt de programes i de menú que inclou Firefox. L'instal·lador de la Suite Light pesa 35MB; una volta instal·lada ocuparà uns 100MB. En canvi, l'instal·lador de la Suite Standard representa uns 113MB i ocupa, després de la instal·lació, uns 350MB.
Aviat rebreu més instruccions.

1r BAT

Com els vostres companys de 4t, també seria aconsellable que féssiu servir el Firefox: feu una ullada a l'apartat anterior.

A més a més, us caldrà obrir un bloc on anireu penjat alguns escrits relacionants amb la materia: comentaris de text, articles d'opinió, imitacions de textos de diversos estils. Us suggereixo emprar algun dels següents serveis de blocs (tots ells són gratuïts):
  • Blogger. És el més senzill d'utilitzar i amb interfície configurable en català. En primer lloc, us caldrà crear-vos un compte de correu a Gmail.com [instruccions] (si ja en teniu un, no us en cal un altre). Després, només us cal seguir els passos 1 i 2 de l'ajuda oficial de Blogger i haureu creat el vostre bloc; seguint el pas 3, podreu crear-hi el primer text.
  • Worpress.com. Ofereix moltes més possibilitats de configuració i de personalització; obviament, és més complicat d'usar.
  • Bloc.cat. Un servei de blocs fet per catalans; acull molts blocs en català.
Aviat rebreu més instruccions i, naturalment, molta més feina.