dijous, 18 de desembre de 2008

que / què: quan la gramàtica s'al·lia contra l'ortografia

Introducció

Una qüestió ortogràfica que sol crear problemes a molts parlants és distingir en quins casos cal escriure "que" i en quins cal escriure "què". Un grapat de categories diferents es barregen per totes dues bandes i confabulen en la creació d'un bon embolic. Tanmateix, només cal ser una mica metòdic per poder identificar-los; començarem per repassar els diversos "que" i continuarem amb els "què".


que: conjunció

Pot introduir:

  • oracions subordinades (M'agrada que vinguis; Obri les finestres, que entri l'aire)
  • el segon terme d'una comparació (Era tan alt que no passava per la porta).
  • el segon terme d'una indicació de diversitat (No tinc més remei que contar-t'ho).
  • un desig (Que Déu et beneeixi).
  • una interrogació emfàtica (Que vindràs demà?).

NOTA BENE: una conjunció no substitueix cap element de l'oració.


que: pronom relatiu

Característiques
  • Introdueix una subordinada.
  • Substitueix un element ja aparegut (coses o persones; l'element substituït sol ser immediatament anterior al pronom).
  • Funciona com a S, CD o CCT.
  • No va precedit de cap preposició.

Exemples
  • L'advocat, que era molt llest, es va equivocar.
  • La persona que has conegut és el meu germà.
  • El dia que vinguis parlarem de les vacances.

"el que": art + pron relatiu

Equival a ”allò que”:
He considerat el que m'han dit sobre en Joan
Equival a ”aquell que”:
(s'obté per l'eliminació d'un substantiu)
Cal considerar tant la proposta del Govern com la que va fer l'oposició

NOTA BENE: els altres usos de ”el que” són incorrectes.


que: adv i adj ponderatiu

Adv. quantitatiu ponderatiu
(seguit d'un adjectiu, d'un verb o d'un SP)
Que bonic!
Que corren!
Adj. quantitatiu ponderatiu
(seguit d'un nom, amb o sense la preposició partitiva de)
Que gent hi ha!
Que d'animals que hi havia!

que: locucions conjuntives

Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.


què: pronom interrogatiu

Característiques:
  • Equival a ”quina cosa” o a ”allò que”
  • Interrogacions directes i indirectes
Exemples:
  • Què farem demà?
  • Pregunta-li què farem demà.
  • Per què no véns demà? (=”per quin motiu”)
  • A què et dediques?

P + què: pronom relatiu

Si designa una cosa i va precedit d'una P:
El premi de què et vaig parlar
La ploma amb què escrivia Joanot Martorell
= ”la qual cosa”:
Han vençut, de què estan molt contents. (!)
Han vençut, per què estan molt contents.

què: substantiu

El quid d'una qüestió, l'essència d'una qüestió:
Ja em direu el què. Volia saber el què.
Tots els detalls:
Volia saber el què i el com
Ser (o no ser) una cosa molt important:
No era un gran què.

que / què: resum

QUEQUÈ
conjunciópronom interrogatiu
pron. relatiu (sense P)P + pron. relatiu
art. + pron. relatiusubstantiu
ponderatiu (adj, adv)
locucions conjuntives

Exercicis

L'home _____ hem trobat aquest matí.
De _____ parlaven?
L'any _____ es va casar ta germana.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
El martell amb _____ hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, _____ és la cosa pitjor _____ ens podia succeir.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
Per _____ plores?
No sé _____ vol.
Fes el _____ et plagui.
_____ dius?
Era tan gran _____ no cabia a la caixa.
Digueu-me de _____ heu tractat.
No tenia altra companyia _____ les feres.
I la gent, espera _____ espera.
_____ bonic!
Ja em direu el _____.
_____ lluny es veuen!
_____ gent _____ hi ha!
No m'agrada _____ surtis tan tard.







Solucions

L'home que hem trobat aquest matí.
De què parlaven?
L'any que es va casar ta germana.
L'assumpte de què m'han parlat.
El martell amb què hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
L'assumpte de què m'han parlat.
Per què plores?
No sé què vol.
Fes el que et plagui.
Què dius?
Era tan gran que no cabia a la caixa.
Digueu-me de què heu tractat.
No tenia altra companyia que les feres.
I la gent, espera que espera.
Que bonic!
Ja em direu el què.
Que lluny es veuen!
Que gent que hi ha!
No m'agrada que surtis tan tard.



Powered by ScribeFire.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (II): la manipulació educativa


Continuem investigant el tipus de societat que la dictadura franquista va voler imposar, així com els mètodes amb què ho va intentar. Avui tractarem d'esbrinar alguna cosa més sobre la participació de la Sección Femenina en aquestes manipulacions.





Les deu preguntes

  1. El franquisme va retirar del sistema educatiu tots els professors que no van poder aportar un certificat d'adhesió al règim, condemnant molts docents a la misèria i creant un gran dèficit de professionals de l'educació; com va suplir aquest dèficit? d'on va obtenir els nous educadors?
  2. El franquisme va eliminar la coeducació, un dels avenços de la República, i va tornar a educar separadament nens i nenes; amb quins arguments justificava aquest canvi?
  3. No només s'educava nens i nenes separadament, sinó que també se'ls impartien coneixements diferents; pots descriure tres diferències entre l'educació que rebien els nens i la que rebien les nenes?
  4. La SF va tenir actuacions molt importants en ambients rurals en l'àmbit sanitari; pots comentar tres objectius de la SF en aquest camp?
  5. Quines qualitats físiques preferia la SF en les infermeres? Què vol dir "figura pícnica"? Per què creus que es buscaven aquestes qualitats en les dones que havien de ser infermeres?
  6. Els ideòlegs del franquisme associaven l'home i la dona a trets de caràcter ben diferents; en què es resumien aquests trets o característiques?
  7. La SF impulsava la pràctica de l'esport entre les dones; quins tipus d'esport? amb quines finalitats? quin tipus de valors tractaven de difondre amb aquestes pràctiques?
  8. De manera aproximada, quina era la proporció noies i nois escolaritzats en els estudis primaris (escola) i secundaris (batxillerat) entre 1940 i 1959? A què es devien aquestes diferències?
  9. Passava el mateix amb els estudis de magisteri? Per què?
  10. En els estudis tècnics, en quins camps hi havia més matrícula femenina? I en la universitat? Per què?

La gran pregunta

Has fet un repàs a algunes característiques dels objectius educatius de la dictadura franquista: creus que alguna d'aquelles característiques encara és present en la societat actual? I en el sistema educatiu actual? Quines? Penses que la societat actual o el nostre sistema educatiu les reforcen, hi són indiferents o les rebutgen?


Les teves pistes



dimarts, 9 de desembre de 2008

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (I): la Sección Femenina

Anem a començar a estudiar la literatura catalana durant la postguerra espanyola. Sens dubte, ja coneixes algunes dades bàsiques sobre la Guerra Civil, però ara et cal aprofundir en els coneixements de la societat catalana després d'aquests fets. Avui començaràs a investigar un dels aspectes que més van marcar la societat durant aquells anys: la Sección Femenina. Començarem pel punts més bàsics i, com sempre, anirem complicant les preguntes.



Les deu preguntes

  1. Qui va fundar, i en quin moment, la Sección Femenina? Dins de quin moviment se situava?
  2. Quins altres moviments similars hi havia a Europa? (estat i moviment) Quins eren els seus líders i com van acabar?
  3. Quina és la principal diferència (com a influència ideològica) entre la SF i altres organitzacions similars europees?
  4. La SF idealitza una època del passat espanyol: quina i per què.
  5. Quins arguments oposa la SF al liberalisme i al marxisme? (en resum)
  6. La SF defensa un tipus de família: quin era el paper de la dona en aquesta família?
  7. Quines mesures va emprar el règim franquista per relegar la dona al paper de mare i mestressa de casa?
  8. El "Fuero del Trabajo" de 1938 alliberava a les de... què?
  9. Quines eren les professions que, tot i requerir estudies, estaven ben vistes com a "professions femenines", fins i tot durant el primer període del franquisme? I per què estaven ben vistes?
  10. El franquisme va qualificar de delicte alguns aspectes de la sexualitat que la església catòlica considerava (i considera) pecats: quins eren aquests delictes?

dilluns, 8 de desembre de 2008

Enllaços als blocs dels alumnes

Era un petit (eufemisme irònic per "gran, molt gran, enorme, descomunal, gairebé infinit") detall que havia quedat pendent: enllaçar els blocs de la classe per tal que tothom pugui llegir allò que els altres escriuen. Bé, doncs, ja està gairebé fet; observeu que algun dels enllaços no funciona i que no hi són presents alguns dels vostres blocs. Si em notifiqueu les absències i els errors, hi posaré remei el més aviat possible.




Powered by ScribeFire.