dimarts, 20 de gener de 2009

VAE: textos paral·lels

Abans de comentar alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés, ens caldria llegir alguns textos d'altres autors que li van servir de referència:


Joan Fuster, "Criatura dolcíssima"
[http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/fuster.htm]

Garcilaso de la Vega, "Égloga I"
[http://users.ipfw.edu/jehle/poesia/egloga1.htm]

Ramon Llull, "Cant de Ramon"
[http://www.rialc.unina.it/89.10.htm]

Bona lectura.

dijous, 8 de gener de 2009

Un suspens ben merescut

Hi ha molts motius per merèixer un suspens: fer un mal examen, no fer cap examen, no haver fet els deures, tenir una actitud negativa... En general, hom mereix un suspens per no haver fet el que tocava. El suspens que escriuria avui amb un retolador vermell de punta ben gruixuda, però, no és com els que sovint em veig obligat a administrar: seria un suspens a nivell humà.

Avui, primer dia de classe després de les vacances de Nadal, he fet el que solen fer molts professors: he preguntat als meus alumnes què els havia cagat el tió; no és tracta de curiositat morbosa, sinó professional: qualsevol estudiant de psicologia us parlarà durant hores i hores del valor educatiu del joc i de com les joguines ajuden a construir i a formar la persona que arribarà a ser el nen.
Les respostes, ai!, han estat dramàtiques: qualsevol dels meus alumnes havia rebut regals per valor de més de cent euros (crisi? quina crisi?); hi mancava, però, alguna cosa, i alguna cosa important. De manera que els ho he preguntat directament, no fos cas que se'ls hagués oblidat parlar-ne: "i quants llibres us han regalat?"
Els meus alumnes, criatures innocents, inconscients i, a aquest pas, futurs ignorants integrals i analfabets funcionals, han començat a riure i a respondre: "Cap!" "Zero!" "Ningun!" "Cap ni un!" Fins i tot hi ha hagut qui m'ha argumentat que, ells, si els regalaven un llibre, l'agafaven amb dos dits, el miraven per davant, el miraven per darrere i el deixaven en un calaix per sempre més. Per un moment, m'ha semblat estar assistint a l'escenificació d'un capítol de Pinotxo.



I és aquí on arriben els suspensos. Sí, els suspensos presents i futurs d'aquests alumnes que, per manca de pràctica lectora, no saben (ni sabran mai) interpretar correctament les instruccions d'un examen (de les preguntes de l'examen no cal ni parlar-ne). Però, sobretot, i aquest és el que jo tenia en ment quan escrivia el títol, aquí arribaria el suspens dels pares; perquè, no ens enganyem, uns pares que no regalen llibres als fills no mereixen aprovar l'examen del carnet de pares. Es mereixeran, això sí, els fills que tenen.


Powered by ScribeFire.